Luis Farinetti
La història d'un comerç centenari que no va poder quedar-se al carrer on va néixer
📍Carrer de la Pau, 16, 46003 València (València), Spain · 🗓️1897 – ? · 🔴🟠🟢 Tancat
Un gravador italià a la València de la modernitat
La història de Luis Farinetti comença molt abans de l'obertura de la seva botiga. El seu fundador, Luis Farinetti Biacchi, va arribar a València en 1897 procedent de Barcelona, on havia arribat després d'exiliar-se d'Itàlia per motius polítics. A penes quatre anys després, en 1901, va obrir al costat del gravador Ambrosio Allado un establiment en el recentment estrenat carrer de la Pau, una de les grans apostes urbanístiques de la València moderna.
La ubicació no va ser casual. A la fi del segle XIX, el carrer de la Pau s'estava convertint en el nou eix comercial i burgès de la ciutat. Allí s'instal·larien alguns dels comerços més prestigiosos de València, i Farinetti va ser un dels primers a apostar per aquella avinguda que simbolitzava el progrés i la modernitat.
Molt més que un taller de gravat
Luis Farinetti no va anar únicament un artesà. Va ser també un intel·lectual, un emprenedor i una figura molt vinculada a la vida cultural valenciana. Va participar en la fundació de la Fira Mostrari Internacional de València en 1917 i va ser un dels impulsors del Rotary Club de València en 1928.
Parlava diversos idiomes, inclòs el valencià, i freqüentava les tertúlies de l'històric cafè Ideal-Room. El seu taller es va convertir a més en una autèntica escola de gravadors, formant a professionals que posteriorment aconseguirien gran prestigi, alguns d'ells vinculats fins i tot a la Real Casa de la Moneda.
La seva amistat amb artistes, fotògrafs i intel·lectuals de l'època va contribuir a convertir l'establiment en un petit centre de creació i experimentació artística. Farinetti va destacar especialment per introduir a Espanya innovacions tècniques en el camp del gravat industrial, convertint-se en un pioner de procediments que encara avui tenen aplicació.
Guerra, exili i continuïtat familiar
La Guerra Civil va interrompre aquella trajectòria. Farinetti va tornar a Itàlia i l'empresa va ser col·lectivitzada per treballadors vinculats a la UGT i la CNT. No obstant això, la relació entre la família i el comitè d'empresa va ser prou bona com per a preservar el negoci durant aquells anys convulsos.
Finalitzada la guerra, va recuperar l'activitat i va continuar desenvolupant noves tècniques. Entre els seus invents destaca fins i tot una màquina patentada en 1945 per a marcar fruites, especialment taronges, un exemple més del seu constant esperit innovador.
Després de la seva defunció en 1951, el negoci va romandre en mans de la família durant diverses generacions. L'empresa va aconseguir sobreviure a canvis polítics, crisis econòmiques i transformacions urbanes, convertint-se en un dels comerços històrics més singulars de València.
La fi d'una etapa al carrer de la Pau
No obstant això, allò que no van aconseguir guerres ni crisis sí que va acabar expulsant al comerç de la seva ubicació històrica: el mercat immobiliari.
En 2013, després de més d'un segle ocupant el número 16 del carrer de la Pau, la família va haver d'abandonar el local. La fi dels contractes de renda antiga i la impossibilitat d'assumir els nous lloguers van fer inviable continuar allí. La mateixa Gemma Sales, besneta del fundador, va explicar que l'augment de la renda exigia una facturació impossible per a un negoci especialitzat com el seu. Davant la falta d'acord, va decidir traslladar l'activitat al pròxim carrer Ruiz de Lihory, portant-se fins i tot elements històrics de l'establiment, com la porta, l'aparador de fusta i el taulell original.¹
El cas de Farinetti no va ser únic. Durant aquells anys nombrosos comerços històrics valencians van haver de renegociar lloguers, traslladar-se o tancar definitivament després de dècades —i fins i tot segles— formant part del paisatge urbà de la ciutat.
Quan les ciutats canvien de veïns
La història de Luis Farinetti planteja una pregunta incòmoda: què ocorre quan una ciutat conserva els seus edificis però perd els negocis que els donaven vida?
El carrer de la Pau continua sent una de les vies més elegants i transitades de València. No obstant això, com ha ocorregut en moltes ciutats europees, els comerços especialitzats i familiars han anat deixant passo a negocis amb major capacitat econòmica, franquícies internacionals, cadenes comercials i establiments orientats al turisme.
El fenomen sol descriure's com a gentrificació comercial: l'augment del valor del sòl i dels lloguers acaba expulsant activitats tradicionals que, encara que formen part de la identitat del lloc, no poden competir amb models de negoci més rendibles.
Luis Farinetti va aconseguir sobreviure traslladant-se a un altre carrer. Molts altres comerços històrics no van tenir aquesta oportunitat.
Què queda avui de Farinetti?
Afortunadament, l'empresa continua activa i manté viu un ofici amb més d'un segle d'història. No obstant això, la pèrdua de la seva seu original simbolitza una cosa més profunda que un simple canvi d'adreça: representa la dificultat de mantenir el comerç tradicional en els centres històrics cada vegada més orientats al consum ràpid i al turisme.
Les ciutats necessiten evolucionar, però també conservar allò que les fa úniques. Quan desapareix un comerç centenari no sols es perd una activitat econòmica; també desapareixen històries, coneixements, relacions humanes i una part de la memòria col·lectiva.
Potser per això la història de Luis Farinetti continua resultant tan actual. Ens convida a preguntar-nos quin tipus de ciutat volem construir i quant valor donem a aquests establiments que han acompanyat a generacions de valencians.
Vas arribar a conèixer la botiga del carrer de la Pau? Recordes algun dels seus aparadors, encàrrecs o treballs? Comparteix els teus records i opinions. La memòria d'aquests comerços històrics també es conserva gràcies als qui els van viure.